CORBERA
Caminades saludables al Castell de Corbera
JOANOT PRESÈNCIA, "OLIVETES XAFAES" - 12/11/2020
Foto
Foto "Olivetes Xafaes"

Avançant de mica en mica en la temporada de Caminades Saludables entre Arròs i Taronges, una ruta rere l'altra, "Olivetes Xafaes" camina el seu tretzè recorregut publicat a la segona guia de marxes, tercer de la temporada: el CASTELL DE CORBERA!

Com totes les rutes, des de la plaça de l'Ajuntament a les 8h00 ataquem els 21 km de la caminada d'avui. Fem foto de sortida amb la gorra que la Regidoria de Igualtat ens ha fet arribar. "Olivetes Xafaes" reitera hui públicament una vegada més el seu més ferm compromís i recolzament al Pacte d'Estat Contra la Violència de Gènere.

Moguem! Riola direcció terme de Polinyà a buscar el Molí de Monsalvà, la muntanyeta de Sant Miquel i per baix de l'autopista, per dins de Corbera, cap al Castell. Esmorzar, dalt a un preciós paratge... mil·lenari! Poc rastre queda dels aiguats descomunals de fa dos dies.

No sempre gaudim d'una ocasió com aquesta, la de fer un mosset a un lloc tan històric. Tampoc tenim nosaltres massa ocasions de fer una mica de divulgació històrica, geogràfica o social dels llocs on anem. Estar sotmès a un format o dimensió de text no deixa massa opcions per a la sapiència ni per a la divulgació. La cultura no ven!

Hui faig una excepció. No conèixer, encara que de manera resumida, la historia del Castell de Corbera és, per a nosaltres riberencs, imperdonable.

Així doncs Corbera, Niu de Corbs. Fins fa pocs anys el corb figurava a l'escut de la vila. No sé exactament quin tipus de corb és el que pobla les nostres teulades i antenes de televisió. Em decante per la gralla. Del nom llatí tampoc he trobat res. Sí que el àrabs que van construir el castell sobre les restes romanes d'unes fortificacions ja existents anomenaren el lloc "Qurbàyra" acoblant l'apel·latiu a la fonètica visigoda que ja els venia dels romans.

Sent evidentment molt més antic, del Castell de Corbera se sap que fou citat per primera vegada per Ibn al Jatib en 1229, historiador, filòsof, escriptor, poeta i físic del Regne de Granada i que pertanyia a la cadena defensiva àrab que tenia centre i comandament a Alzira.

Fortalesa longitudinal seguint la lloma del turó on seu, tingué que alçar a la muntanyeta d'enfront, la que hui coneguem per la de Sant Miquel, una torre de vigia que avisés dels possibles atacs de banda de ponent on la vista des del castell no arribava.

Al 1248, Jaume 1er conquereix aquells murs, i la propietat va passant per diverses mans més endavant: Pere IV el Cerimoniós, Pedro de Jérica, Ramón Berenguer d'Aragó, Alfons el Magnànim i la família Vilaragut.

Al Juny del 1521 una batalla de les Guerres de Germanies destrueix el castell i deixa allò que avui hi queda. Els merlets que encara coronen les muralles son de construcció cristiana, i queden dos arcs de volta de canó, els murs del lateral sud, uns pocs en gran part enderrocats repartits una mica per tot arreu i els de les estances nobles en la part superior.

Bé doncs ara, alguna cosa més sabeu i jo també!

Els quaranta que hem vingut a la caminada anem tornant cap a Sueca pel camí de les Basses en direcció a la Font, barri de Sant Joan que avui pertany a Benicull, i per dins de Polinyà refem camí cap a Riola pel Camí Fondo.

Ja tenim una llargueta feta i assolida una fita més i malgrat aquesta època tan dolenta, anem fent, separats, emmascarats, agrupats de sis en sis... i procurant seriosament aturar qualsevol risc de contagi. Permeteu-me insistir... anem fent!