Vicealcaldessa de Catarroja, Lorena Silvent. EPDA Vull aprofitar aquest espai per a convidar a totes les persones que encara no ho han fet, a iniciar un viatge cap a la llibertat, un viatge on tan sols cal reflexionar, tindre una mirada crítica i estar disposats i disposades a desaprendre tot el que fins ara hem aprés.
Caldrà anar evitant obstacles invisibles que fan que a les dones ens coste un doble esforç arribar a una mateixa meta, i haver d’estar demostrant constantment la nostra vàlua, però valdrà la pena perquè no podem permetre que una xiqueta a partir dels 6 anys, se senta menys intel·ligent que un xiquet perquè vivim en una societat plena d’estereotips, entre els que ens inculquen uns canons de bellesa, modes, i on hi ha una hipersexualització de les xiquetes i sels avoca a un món de princeses.
I es que tenim una visió masculina que es reprodueix també als mitjans, on ens defineixen com éssers sexuals, sentimentals i reproductius; on els xiquets des dels 8 anys veuen pornografia, i es relata la violència cap a les dones.
Hem de dir que ja hi ha prou i lluitar per la corresponsabilitat, perquè sinó, no podrem avançar perquè la que renuncia sempre és una dona.
Tal volta penseu que el feminisme és una moda, que esteu farts i fartes de sentir parlar del feminisme, però es que açò passa perquè quan les dones comencem a dir ja n’hi ha prou, a tindre poder i parlar sense por, hi ha un esclat de violència, i les denúncies per violació augmenten un 36% des del 2016.
No podem permetre que cada dia a Espanya es posen 450 denúncies per violència de gènere i que cada 5 dies, assassinen a una dona!
I no hem de permetre que es frivolitze, es banalitze, es ridiculitze o es desacredite la violència cap a les dones.
Totes i tots viatgem al mateix tren i l’impulsem. així que hem de comprometre’ns a lluitar perquè totes les dones del món, pugem en igualtat, sense discriminacions per raons de sexe, ètnia, color o orientació, perquè sino, la igualtat no serà real, i no podem esperar 75 anys, que és el que s’estima, en reordenar la nostra societat.
Comencem cadascú, pel que tenim més a prop: si no som capaços d’imaginar a un home o una dona en la mateixa situació, és perquè existeix un estereotip, trenquem-lo; utilitzem un llenguatge inclusiu, perquè el que no s’anomena, no existeix; i recordeu que la llibertat de cadascú acaba on comença la de l’altre, el futur és nostre!
Comparte la noticia
Categorías de la noticia