El Castell d'Alaquàs va acollir ahir a
la vesprada la conferència ‘Què fer davant la crisi climàtica?’. Sera Huertas,
Tècnic en Educació Ambiental en el Centre d'Educació Ambiental de la Comunitat
Valenciana (CEACV), va abordar els reptes que planteja el canvi climàtic i quines
alternatives reals tenim al nostre abast per a reduir el nostre impacte
mediambiental. Una visita guiada al Castell d'Alaquàs va tindre lloc abans de
la conferència. 100 persones van participar en aquesta primera activitat amb la
qual s'inaugura el ‘Curs per a la Conscienciació i la Transformació Social’, un
cicle de quatre conferències que organitza la Càtedra Tierra Ciudadana de la
Universitat Politècnica de València, la Fundació Horta Sud i el Museu Comarcal
de l'Horta Sud.
“El problema no és
l'efecte d'hivernacle, sinó els gasos d'efecte d'hivernacle (GEI) que generem. Hem augmentat la capacitat de l'atmosfera
de retenir calor”. Sera Huertas, Tècnic d'Educació Ambiental en el Centre
d'Educació Ambiental de la Comunitat Valenciana (CEACV), arrancava així la
conferència ‘Què fer davant de la crisi climàtica?’, que es va celebrar ahir al
Castell d'Alaquàs.
L'afirmació de
Huertas s'apuntala sobre dues evidències científiques que no deixen lloc a
dubtes: “la temperatura mitjana mundial ha augmentat en 1,1°C des de l'era
preindustrial”, mentre que “el nivell de concentració de CO2 en l'atmosfera ja se
situa en les 415 parts per milió”. L'equació és senzilla, a major concentració de CO2 en l'atmosfera, la temperatura en la Terra
es dispara. Una tendència que seguirà a l'alça en les pròximes dècades.
Per a Sera Huertas,
tots els models posen de manifest que ja
arribem massa tard “per a revertir aquesta tendència, com a molt podrem
retardar l'escenari el màxim possible”. Un escenari que pronostica que, per
a finals del present segle, la temperatura mitjana repuntarà entre 3 i 5 °C.
Encara que no farà falta esperar tant per a experimentar els efectes del
calfament global. En paraules de Huertas, “en
qualsevol punt del planeta ja podem trobar les conseqüències del canvi
climàtic”.
Uns efectes que no
es deixaran sentir amb la mateixa intensitat en tot el planeta. La comunitat
científica coincideix que el Mediterrani serà “l'epicentre dels impactes del canvi
climàtic”. Per a Huertas, amb 4°C més de temperatura mitjana en el planeta,
la vida a la nostra regió “serà molt complicada, és una autèntica emergència climàtica". Amb tot, va voler
recordar “l'intens treball que està realitzant-se per part del CEACV i dels
professionals de l'Educació Ambiental per a no arribar als 4ºC”. En aquesta
línia, va assenyalar que l'Estratègia
Valenciana de Canvi Climàtic i la futura llei estan avançant en aquesta
mateixa direcció.
Els
orígens del problema i les solucions
En la segona part
de la conferència, Huertas va desgranar l'amalgama de factors que estan darrere de l'estat d'emergència climàtica en el
qual ens trobem. En primer lloc, un sistema
econòmic que continua fonamentant-se en “un creixement infinit amb recursos
finits” que, al final, ens converteix en mers “consumidors compulsius”. D'altra
banda, una “gestió molt ineficient de
l'ús de l'energia, l'aigua i l'alimentació”.
Enfront d'aquest
panorama, Sera Huertas va advocar per incorporar en el nostre dia a dia la
recepta de “la luxosa pobresa” que
propugna Emilio Santiago, autor al costat d'Héctor Tejero del llibre ‘¿Qué
hacer en caso de incendio?’. La luxosa pobresa ens emplaça a accions
quotidianes que ens reporten grans beneficis i no necessàriament impliquen un
consum o una activitat econòmica, com per exemple gaudir de la naturalesa,
crear comunitat, o fer una passejada en bici.
En aquest sentit,
Huertas va assenyalar que “una de les eines més potents enfront del canvi
climàtic és la bicicleta, una
mobilitat amb sentit comú té un impacte positiu en la contaminació i en la
nostra pròpia salut”. Però no sols amb bicicletes podrem fer front al repte al
qual ens enfrontem. També seran necessaris més
professionals i institucions educatives en el camp de l'Educació Ambiental.
“És molt important educar a les noves generacions perquè, de vegades, ja és
massa tard per a reeducar als pares”.
Les següents conferències
Quart de Poblet -
Espai Jove de Creació, Dimecres 25 de març (19.00h) | Alternatives al petroli, afrontem la crisi energètica.
Antonio Turiel, Científic titular del CSIC en l’Institut de Ciències de la Mar.
Paiporta - Museu
de la Rajoleria, Dimecres 29 d’abril (19.00h) | Corrents
migratòries i Drets Humans. Rosario Polito, Vicepresidenta
del Consell Municipal d’Immigració de València i Portaveu de la Mesa d’Entitats
de Solidaritat amb els Immigrants. Albert Mora, Professor del Departament de
Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de València. Visita guiada al Museu de la Rajoleria a les
18.00h.
Torrent - Museu
Comarcal de l’Horta Sud, Dijous 28 de maig (19.00h) | El futur de l’agricultura i l’alimentació.
Lorena Tudela, Enginyera agrònoma. Transferència i Gestió de Projectes i
Innovació Agroalimentària (Centre d’Experiències Cajamar a Paiporta). Mª Dolores
Raigón, Enginyera agrònoma. Catedràtica de Química de la ETSIAMN (Universitat
Politècnica de València). Guillermo Palau, Enginyer agrònom. Professor Titular
de la ETSIAMN (Universitat Politècnica de València). Visita guiada al Museu Comarcal de l’Horta Sud a les 18.00h.
Inscripcions i Certificat d’assistència
El
curs és gratuït. El programa complet i els formularis
d'inscripció per a cadascuna de les conferències estan disponibles en el
següent enllaç: bit.ly/CursTransformacióSocial
Les
persones que assistisquen a almenys tres
de les quatre conferències que integren el curs rebran un Certificat d’assistència expedit per la
Cátedra Tierra Ciudadana de la Universitat Politècnica de València.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia