Gema Navarro, regidora d"Igualtat de l"Ajuntament de Sueca./EPDA S'acosta el 25
de Novembre, dia en què es commemora la lluita contra la violència de gènere.
Són ja moltes dècades les que venim reivindicant la lluita perquè aquesta xacra
social desaparega, però sembla ser que, amb el pas de temps i l'evolució de la
societat actual, les situacions discriminatòries cap a la dona en lloc de
disminuir han anat augmentant. Tenim proves diàriament en les notícies, les
quals solen alimentar informacions sobre situacions discriminatòries i
antisocials que no afavoreixen la sensibilització i conscienciació sinó, més
aviat, uns models de conducta basats en la imitació que estan generant una
involució social i un augment d'aquest tipus de situacions, especialment en les
noves generacions.
Segurament
alguna cosa no s'està fent bé, o no siga suficient per a poder incidir de
manera brusca i contundent contra la violència masclista. La societat actual
viu pegada a les pantalles i als continguts visuals que a través d'aquestes
podem veure. La falta de control parental cap als continguts als quals els
menors poden accedir està afavorint també una situació de perillositat global
social que pot veure's reflectida hui dia en les pautes de comportament que
mostren alguns joves.
Personalment,
pense que hauríem de canviar molts aspectes conductuals viciats que tenim en
l'actualitat per culpa del visionat d'uns certs continguts, programes, espots
publicitaris..., que mostren una normalització de situacions discriminatòries o
violentes. Potser era més efectiu en la lluita contra la violència, no sols la
masclista sinó de tot tipus, donar més visibilitat a eixos missatges positius
d'apoderament, de capacitat de superació en les víctimes. Els recursos de què
disposem, i la normativa que recull les actuacions de lluita contra la violència
cap a les dones per raó de ser-ho, han demostrat ser insuficients per a acabar
amb aquesta tipologia de violència. Ja no es tracta de generar més recursos
econòmics, sinó de generar accions més directes i contundents, realitzar
campanyes visuals més positives, incidir en la capacitat de detecció i reacció
primerenca per part de les víctimes, agilitar els tràmits de denúncia per part
de les institucions i organismes implicats, i atendre totes les necessitats que
puguen tindre les víctimes en aquest moment clau i primordial.
És evident que
ens queda un camí llarg per recórrer institucionalment i socialment perquè tot
això deixe d'existir algun dia, que es puga viure en pau sense por de patir
situacions violentes i discriminatòries, i sense sentir culpa per viure una
situació de violència de gènere. Però no oblidem que aquest treball no
competeix només a les institucions públiques sinó a tota una societat i
cadascuna de les persones que la componen, sense cap excepció.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia