La rehabilitació de la Torre
Octogonal del segon albacar del Castell de Cullera avança a bon ritme i ja es
troba en una fase intermèdia. Després d’un primer estudi de documentació i
anàlisi de l’arquitectura d’esta fortificació de finals del segle XII i que
està conformada per 14 nivells, s’han enderrocat des de la tàpia 8 fins la 14 i
a hores d’ara s’estan reconstruint mitjançant els mètodes tradicionals.
Uns treballs per als
quals també s’han hagut de fabricar peces especials conforme a les mesures
originals i utilitzant la tècnica constructiva de la tàpia de terra piconada,
emprant encofrats de fusta, terra, cal i grava natural tal com es creu que es
va fer en l’antiguitat, segons ha explicat hui mateix l’ajudant cap responsable
de l’obra, Ana Cháfer, en una
jornada de supervisió de l’actuació en la que també han participat la directora
general de Cultura i Patrimoni, Carmen
Amoraga, l’alcalde de la ciutat, Jordi
Mayor, el regidor d’Urbanisme, Bernat
Escolá, i tècnics municipals.
Mayor ha volgut agrair la rapidesa de la Conselleria d’Educació, Cultura i
Esport a través de la Direcció General de Cultura i Patrimoni per “actuar de
manera urgent a consolidar l’única Torre Octogonal que hi ha la Comunitat
Valenciana i que els despreniments no anaren a més”.
L’alcalde també ha
volgut posar de relleu que s’està construint “tal qual es va fer fa 900 anys,
amb els mateixos materials i de la mateixa manera i que amb esta restauració es
consolidarà encara més com un emblema del poble de Cullera”.
Per la seua banda, la
directora general ha anunciat que la previsió és que estiga acabada per a
meitat del mes de juliol d’enguany. “Salvaguardar el patrimoni de tot el
territori és necessari per mantindre viu en el segle XXI el que es va construir
fa molts segles, perquè siga de qui siga la titularitat, al final, és de tots
els valencians i valencianes”, defensa Amoraga.
Per la seua banda, la
direcció de l’obra ha destacat que la Torre Octogonal és un cas especial i no
molt habitual perquè es tracta d’una tàpia a una cara i amb singularitats per
donar-li major resistència, i l’objectiu és tornar a fer una coberta que
funcione bé, evacue les aigües pluvials correctament i protegisca tota la
fortificació.