Este sitio web utiliza cookies, además de servir para obtener datos estadísticos de la navegación de sus
usuarios y mejorar su experiencia de como usuario. Si continúas navegando, consideramos que aceptas su
uso.
Puedes cambiar la configuración u obtener más información en nuestra política de cookies pulsando aquí.
Europa sencera ansia canvis. No és
exclusiu del nostre poble o del poble del costat voler que tot canvie
després de dos anys tan complicats. La societat es convulsiona, des
de els més joves als més vells, com un ésser viu que muda la pell
amb picor.
Seguint este exemple naturalista, notem una picor
als mitjans de comunicació amb els temes de la llum, de les
pensions, de les restriccions o del volcà de La Palma (“i per què
no dormen en hotels?”, pregunten els indignats). Picor informativa
que podria omplir places de bous senceres…
Però naturam
natura docet, cap animal muda la pell si no és per tindre preparat
el seu recanvi. Igualment la societat europea te capacitats i
reserves per tal d´afrontar les novetats. La base de tota esta
acumulació de potencial ha sigut la forma en la qual hem comprés
que es salva tot un continent: salvant a les persones!
Esta
forma d´entendre els problemes que estem afrontant parteix d´una
despesa pública amb pocs precedents. Una política conservadora com
Angela Merkel així ho va comprendre. No es tracta d´abaixar
impostos sinó d´evitar que els consumidors perderen la seua
capacitat d´afrontar compromisos i necessitats. Per eixe motiu, en
quant han obert els bars i els cinemes la població no ha parat
d´acudir-hi.
Espanya i m´atreviria dir, la majoria de
Comunitats Autònomes i municipis no han deixat d´aplicar esta
classe de polítiques orientades a les persones, des de les ajudes
municipals contra la pobresa energètica (pagar la llum als que no
poden pagar-la) a les rendes d´inclusió, ERTOs, ajudes al lloguer…
Eixa és la pell que està creixent sota la pell vella! I és per
tant un mèrit substancial de les polítiques de base socialista (no
debades a Alemanya han guanyat les últimes eleccions els
socialistes)
Este canvi d´estratègia, si el comparem amb
l´estratègia econòmica de la crisi creditícia mundial del 2008,
el notem en el temps de recuperació i l´amplitud d'aquesta. En
2008, la crisi va ser una excusa perfecta per a deteriorar el sistema
públic i engrandir la diferència entre els més rics i més pobres.
En 2020, la crisi mundial del COVID està permetent una major
participació en la recuperació i per tant, unes condicions de
partida més justes. De bons governants serà saber distingir que la
muda no és cap malaltia greu sinó una renovació del mateix que es
canvia.
Comparte la noticia
Entrevista en exclusiva
Rosario Mohedano
Fecha emisión: 23.03.2024
Por Pere Valenciano
Comentarios en la noticia
Para dejar su comentario debe acceder como usuario registrado
Entrar con mi cuenta
Crear cuenta
Cargando comentarios de los lectores
Más noticias
Encuesta
Comparte la noticia
0
Eventos y digitales valencianos, S.L. Todos los derechos reservados -