Carles Arques./EPDA
En diferents mitjans i tertúlies on molts experts parlen del moment
“hamiltoniano” per explicar el gir en política econòmica i fiscal que ha donat
la Unió Europea. Aquest fenomen econòmic va sorgir en el context fundacional
dels Estats Units on “Hamilton” va ser l'artífex de la unió fiscal que va ser
acompanyada de la unió política. Els eurofederalistes estem convençuts que el
punt d'inflexió que comporta la crisi del coronavirus és el principi d'una “Europa
hamiltoniana”. El debat entorn al deute compartit sempre ha estat una batalla
molt conflictiva dins del nucli de la UE. Cal recordar, aquella famosa frase de
Merkel en la crisi del 2008 quan es referia als “eurobonos” (emissió de deute
compartit); “No ho veuré mentre visca”. En l'actualitat el deute compartit és
una realitat i la setmana passada es va confirmar aquest punt d'inflexió a la
UE on es va aprovar la decisió de recursos propis per a anar als mercats a
finançar el deute a càrrec del pla de recuperació “NextGenerationEU”.
En un context sense precedents i amb una crisi provocada per la COVID-19 de
caràcter multifacètic, les comparacions amb anteriors períodes de recessió,
inclosa la crisi financera de 2008, tenen limitacions significatives. La
situació generada per la pandèmia està demostrant ser única en el seu impacte
sobre el mercat i l'economia, tant en el costat de l'oferta com en el de la
demanda, i la seva incidència en tots els sectors i regions del món estan sent
profunds. A més, els esforços per contenir la conjuntura negativa induïda per
la COVID-19 simplement semblen donar lloc a una forta disminució de l'activitat
econòmica. L'impacte de la crisi COVID-19 també és molt heterogeni, amb una
forta dimensió territorial que té importants implicacions polítiques, posant de
manifest la dificultat per a gestionar les seves conseqüències econòmiques i
socials.
L'impacte regional i local de la crisi està sent molt asimètric dins dels
27 Estats membres. Algunes regions, particularment les més vulnerables, com les
zones urbanes desfavorides han resultat més afectades que unes altres. Unes
certes poblacions vulnerables també s'han vist més afectades. En termes
econòmics, l'impacte de la crisi difereix entre les regions, almenys en les
seves etapes inicials. Els factors diferenciadors inclouen l'exposició d'una
regió a sectors comercials, la seva exposició a cadenes de valor globals i la
seva especialització com el turisme. Els governs subnacionals (regions i
municipis) són responsables dels aspectes crítics de les mesures de contenció,
l'atenció mèdica, els serveis socials, el desenvolupament econòmic i la
inversió pública que els posa en la primera línia de la gestió de crisi. Pel
fet que tals responsabilitats es comparteixen entre els nivells de govern,
l'esforç coordinat és crític.
El projecte de recuperació que ha posat en marxa la Unió Europea, ha estat
batejat com “Next Generation EU”. És veritat, que a partir d'ara comença el
temps de la “Europa Hamiltoniana” com vaticinen la majoria d'economistes i
experts. És important destacar, que aquest paquet econòmic per a la recuperació
és un dels projectes pressupostaris més ambiciosos i solidaris de la història
de la UE amb un total de 1,8 bilions. L'objectiu principal del “Next Generation
EU” és reforçar les estructures econòmiques i fer-les més fortes a través del
mecanisme de resiliència. Les inversions en reformes per a la transició
ecològica i digital es faran a través d'aquest instrument, que es realitzarà a
curt termini per a impulsar les economies nacionals.
A més, cal destacar altres dues decisions que reafirmen la resposta europea
a la crisi del Covid en el “moment hamiltoniano”. Per primera vegada en la història,
es crea la fiscalia europea per a combatre el frau fiscal i els delictes
organitzats, la qual tindrà un paper clau en la justificació dels projectes
europeus. D'altra banda, la presentació de l'informe econòmic de la UE la setmana passada on anuncia que la flexibilitat del sostre de despesa es
manté durant tot el 2022 i permetrà a les administracions seguir amb les
polítiques de redistribució i ocupació.
La necessitat d'un braç fiscal per a la UE i el percentatge de
transferències i crèdits, és clau. No és la repetició del Pla Juncker el que
necessita Europa per a sortir d'aquesta crisi. La mobilització de recursos va
lligada al pacte verd europeu i vinculada a la transformació digital de la
nostra economia. La crisi del 2008 no es va afrontar de la manera correcta, es
van prendre decisions equivocades, imperant la falta d'acció immediata i una
lluita econòmica i intel·lectual nord-sud sobre el deute compartit. Avui, és
una realitat i podem creure que l'Europa de l'harmonització fiscal comença
caminar.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia