Fa un temps que em trobe alegre per ser dona. No és una manera de parlar sinó de viure. He vist com ma mare o les meues ties tenien dures malalties i reaccionaven sense queixar-se. També he conegut com el iaio o mon pare, per simples molèsties, es queixaven i feien un món. Eixes visions em van fer pensar que les dones vivim amb més força i fent millor cara al mal oratge. El fet d’entendre-ho fa sentir-me cada dia optimista i amb ganes de superar entrebancs.
Si hui vos dic este rotllo, és perquè quan arriba el dia de la Dona Treballadora em trobe especialment implicada. Sé el que és treballar dur en una oficina. Conec el que passa Pepi, treballadora de l’empresa de neteja. Fa uns anys la tiraren temporalment perquè estava embarassada. En la nostra societat, no totes són funcionàries ni poden exigir els seus drets amb la mateixa força.
El meu xic i jo vam estar diumenge en la mani. Érem gent però podíem haver sigut més. Estava l’alcalde i alguna gent coneguda. Dario anava una miqueta abrigat però el mocador feminista li parava bé. Va estar molt bonic l’espectacle que feren al final. M’alegrí de trobar a Inma. Feia massa temps que no s’havíem vist. Per fi s’ha separat d’aquella bèstia que tenia per parella. Si hagueren continuat junts, no sé si ho podria contar. Es va quedar amb els dos xiquets. Ara es dedica a netejar pisos, sense cap contracte. Però la veritat és que és feliç i trau per a passar el mes.
Enguany pense que el 8 de març s’ha viscut d’una altra manera. No sols perquè ha caigut en diumenge sinó pel coronavirus. Allà on vas no parlen més que d’eixe tema. Una amiga de ma mare està en la residència de Quartell. Allí han limitat les visites per a evitar contagis. Crec que ens passem una miqueta encara que jo estic prenent mesures amb ma mare perquè la tinc delicada.
Confiava que es respectaren les falles però acabe de sentir que no. Ja he vist alguns ninots pel Port i no sé què passarà. Tinc festa el 18 i 20 de març però no sé si em llevaran els dies. Volia trobar-me per la capi a l’alcalde de Faura i no podrà ser. Últimament no el veig. El mire en les fotos i continua guapet, com sempre. No entenc eixos cartells fallers que ha fet en la Dipu. Són massa agressius. Pareixen proclames militars. Són missatges que no tenen molt a vore amb la forma pacífica de Toni Gaspar. A més enguany eixos lemes han aprofitat per a poc.
Estic trista. Crec que no és just però no hi ha més remei que acatar el que ens diuen. Se suposa que és per a bé. A mi, el que m’agrada especialment és la pólvora i em quedaré sense ella. No vos ho creureu però em motiva per a arrimar-me al meu xic. Després d’un castell, desitge estar al llit amb ell. Alguna vegada ho he fet mirant els focs des del balcó i encara disfrute més intensament.
Vos he de deixar. Necessite dutxar-me i comprovar que és de veres i que no tindrem falles. No soc fallera però em fa mal que passe açò. He parlat amb les meues amigues falleres i estan destrossades. Confie que prompte es puga superar la situació i que abans de l’estiu estiguem cremant les falles. Un beset gran per a les falleres i els fallers de la comarca.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia