Amparo Sellés Un bon exemple ha sigut el dessitjat retrobament en eixos que sempre tens al cap, eixos que donarien la vida per tu sen se rebre res a canvi, els que no esperen altre que escoltar un - ja estic ací!. Per fi ha sigut el moment. El camí de l'horta a la ribera que tantes voltes he fet sen se mirar el rellotge ara no deixava de fer-ho, contava cada minut, cada segon... Veia com cambiava el paisatge i s'acostava eixa Ribera que tanta falta em feia. No vull dir en açò que siga ni millor ni pitjor que un altre lloc, simplement és el meu món, la meua terra, el meu valencià particular, la meua gent amb eixe toc riberenc que tant ens caracteritza. Ja ho dia el mestre Serrano en l'himne de tots els valencians..." brinden fruites daurades, els paradisos de les riberes", i no s'enganyaba.
Per a mi, el paradís comença quan veus els tractors sembrant els camps d'arròs, escampant-lo perquè s'afone, i així ens done eixe gra tan conegut i valuós.
Ja veig els tarongers que promte ens donaran eixa valencia-late tan bona i vitamínica. Ja veig el campanar de la Mare de Déu de Sales, ja estic en Sueca, poble germà, ja estic creuant el Xúquer, estic veient el pont de ferro Alfonso XIII. Eixe pont que en poc de temps tornarà a ser el que era, punt de unió de dos pobles units per ell, i separats pel riu.
Ja estic entrant al poble, el cor em batega més fort que mai, parèix que em va a rebentar, baixe del cotxe corrent i cridant com una botja... Mamà, papà ja estic aci! M'he posat la mascareta i ens hem abraçat.
No han hagut plors ni llàgrimes, sols al·legria i somriures encara que amagats, els ulls parlaven i describien com de gran era eixe goig. Ens ha faltat agarrar-nos les mans, besar-nos, però tot arribarà si els irracionals de dues potes ho permeten.
Abans de tornar-me'n a l'horta he vist el campanar (eixe que no has de perdre mai de vista) construït en 1897, la seua fàbrica és de silleria, encara que enguany no hi haurà festes, les seues campanes voltejaran amb més força que mai, sobretot la gran, titulada Crist del Consol, eixe que cada 19 d'agost porten a muscles els fortalenyers i el ballem al carrer Major, aplaudint tots emocionats.
El temple té la condició de Bé de Rellevància Local.
Encara que he gaudit d'aquest primer encontre, no ha sigut complet, ens han faltat moltes carícies, però tot aplegarà, eixe dia farem festa, tirarem una traca ben llarga a la porta de l'ajuntament i cantarem tots junts i a una veu "libre" del valencià Nino Bravo.
Com que m'agrada nombrar als meus amics, voldria finalitzar estes cosetes de Amparo recordant el que dia Edgar Morin: " Los débiles tienen problemas, los fuertes soluciones", tu de quina vorera estàs?... Jo sempre de la dels forts.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia