Amparo Sellés. Estem vivint uns temps difícils, males notícies per tot arreu, tenim la sensació d'estar en un pou molt però molt obscur i no poguerem ixir d'ell; malgrat això de començar a mirar endavant, tots units tots a una veu com dia el mestre Serrano, remant en força amb l'únic objectiu d'acabar amb este malson quan abans millor.
I de quina bona manera de fer-ho que amb un somriure, se i em consta que per a molts és difícil, impossible diria jo.
Un somriure és l'al.legria per els tristis, no costa res fer-ho i val molt per el que el reb. Recordem a eixos sanitaris que criden cim a bitjos demanant mitjans i messures de seguretat que no apleguen mai, però tot i això sempre tenen eixe somriure per el que està mal i que tant agraixen.
El somriure d'eixe policia local i de totes les forces de seguretat de l'Estat, ejercit i protecció civil que miren per tots nosaltres. Ací en Puçol tenim una bina mostra del que dic.
El somriure del voluntari que ens canta tits els dies per a fer_nos mes fàcil l'afinament a casa.
Huí val molt un somriure.
Un somriure no es paga en diners com diem en la Ribera.
El somriure és un virus bo, es contagia i ens dona pau.
Un somriure ens pot donar les forces que necesitem per a seguir endavant.
No deixem mai de somriure pot salvar vides i gràcies a tots aquells que ho fan.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia