Imatge en detall del llibre "Escrits valencians". /EPDA
En un nou pas cap a la
recuperació de la producció literària valenciana del darrer terç
del segle XIX, la Institució
Alfons el Magnànim-Centre Valencià d’Estudis i d’Investigació
acaba de traure a la llum el volum titulat Escrits
valencians,
que recull la totalitat
de l’obra en valencià
a hores d’ara coneguda de Rafael
Ferrer i Bigné
(1836-1892), un dels escriptors més destacats —i, tanmateix,
desconeguts— de l’anomenada Renaixença
valenciana.
D’aquesta manera, el treball –que ha sigut elaborat per Rafael
Roca,
professor de la Universitat de València– ve a sumar-se a la
biografia que, amb el títol Memòria
d’un poeta de la Renaixença,
en 2019 dedicà al mateix autor el periodista Jaime Millàs Covas, i
que fou coeditada per Sargantana i el Magnànim.
Escrits valencians
està integrat per una cinquantena
de poemes i textos en prosa
que mai no havien sigut publicats de manera conjunta, ja que alguns
són inèdits i la majoria varen veure la llum en vida de l’autor
de manera dispersa. Així, representa una de les aportacions
literàries més sòlides i remarcables del vuit-cents valencià,
i s’encapçala d’un estudi introductori en què Roca realitza un
acostament històric i crític a un lletraferit que, entre d’altres
coses, arribà a ser president
de Lo Rat Penat, corresponsal de l’Acadèmia de Bones Lletres de
Barcelona i mantenidor dels Jocs Florals catalans.
Entre les composicions
líriques que recull el volum figuren les poesies
que varen meréixer un major renom a Ferrer i Bigné,
com ara «Tirant a la joia», «Les tres germanes» i «La creuada
dels poetes». Mentre que el
gruix de la prosa està constituït per les semblances biogràfiques
que dedicà als escriptors valencians
Tomàs
Villarroya, Josep Bernat i Baldoví i Pasqual Pérez i Rodríguez;
i també, per un article en què donava notícia del testament
d’Ausiàs March i el discurs que pronuncià en 1881 i com a
president de Lo Rat Penat.
Poeta, erudit i
periodista
Rafael Ferrer i Bigné
jugà un paper
determinant en la conformació del moviment cultural, lingüístic i
literari que
protagonitzà la segona
meitat del segle XIX,
i que mirava de fomentar i prestigiar l’ús culte de la llengua
dels valencians. Participà en els emblemàtics Jocs Florals de
Barcelona de 1868, i pertanyia al nucli d’escriptors —integrat
per Constantí Llombart, Teodor Llorente, Fèlix Pizcueta, Jacint
Labaila...— que en 1878 fundà la societat
cultural Lo Rat Penat.
A més, en 1873 publicà un notable Estudio
histórico-crítico sobre los poetas valencianos de los siglos XIII,
XIV y XV
que formava part d’una ambiciosa història de la literatura
—titulada El
Parnàs Valencià—
que abraçava des de l’època medieval fins al segle XIX, i que
Ferrer i Bigné deixà pràcticament enllestida i inèdita.
Més informació en alfonselmagnanim.net
Comparte la noticia
Categorías de la noticia