Regina Llavata. / EPDA La
crisi sanitària és dramàtica per la seua component de malaltia, patiment,
morts, por i afectació psicològica, inseguretat i la pluja continuada
d’informació roina que pot causar estrès i angunia. Les conseqüències sanitàries
van a ser importants en malalts crònics, personal sanitari, famílies trencades,
persones amb seqüeles però estan produint-se ja greus conseqüències econòmiques
amb negocis tancats, una gran borsa de pobresa i persones en exclusió econòmica
i social. La pandèmia sanitària no pensàvem que seria tan llarga i cruel.
Afortunadament estem veient esperança a mig termini amb les vacunes que estan produint-se
i inoculant-se ja però la pandèmia social va a créixer i ser mol prolongada per
què mentre no es done recuperació econòmica la crisi social serà més difícil de
combatre.
Les
administracions estan sent receptives a les conseqüències social i intenten
minimitzar la crisi econòmica creant línies d’ajudes a les empreses i a les
persones treballadores. Malgrat tota aquesta previsió que ens deu congratular
en la base principalment econòmica no es deu oblidar que històricament van
acompanyades aquestes èpoques d’alt risc de debilitament ètic, moral i democràtic.
Quan l’esser humà veu com el seu món fins ara estable i relativament segur
comença a tremolar i corre perill de perdre’l en gran part comença a donar-se la
justificació, amb les necessitats que això provoca, d’actuacions, accions i
comportaments autoritaris, desiguals, discriminatoris i antidemocràtics.
El
passat 20 de febrer va ser declarat per l’ONU el Dia Mundial de la Justícia
Social. L’objectiu de la celebració es recolzar la llavor de la comunitat
internacional encaminada a erradicar la pobresa i promoure el treball per a
tots decent, la igualtat entre els sexes i l’accés al benestar social i la justícia
social per a tots i totes. Per a les Nacions Unides representa el nucli de la
seua missió.
El
creixement econòmic no té sentit si no redunda en el benestar real i sostenible
de les persones, qualsevol persona, en qualsevol lloc, de qualsevol sexe i
condició. L’eixida de la crisi no pot beneficiar a uns deixant darrere a
col·lectius i persones més dèbils socialment. Treballem per acabar amb la crisi
sanitari, per recuperar el creixement econòmic però, tot això no justifica perjudicar
a uns per a què altres recuperen l’estatus o el milloren més. La justícia
social és un dret de tots i totes però, alhora, una obligació en totes les
nostres actuacions, publiques o privades.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia