Asun Moll. / EPDA La tardor ens porta, cada any, algunes de les dates més simbòliques del poble valencià. La història de lluita i defensa dels nostres drets ha escrit llargs capítols a les obres literàries dels més insignes poetes i literats valencians. Però, a més de la tinta i el record, la nostra història ha de formar part d’una memòria col·lectiva que ens ajude a entendre, com a valencians i valencianes, què és el que som i com hem arribar fins ací.
Els símbols, sense contingut, no tenen sentit. Per això, el 9 d’octubre no pot ser un simple símbol festiu. Ha de ser la data del record, de la memòria i la defensa de la nostra veu com a poble de ple dret. El País Valencià no és més, però tampoc ha de ser menys. I qui ha de defensar esta màxima sinó nosaltres, els valencians i valencianes?
El nostre més ferm i conegut símbol identitari, la nostra data històrica més significativa, la festa de la nostra valenciania ha d’acostar-nos a un origen que no deu quedar desdibuixat pel pas del temps. El 9 d’octubre és festa, però ho és per motius de pes. L’entrada de Jaume I a València, un 9 d’octubre de 1238, va marcar el naixement del nostre poble que, fins aleshores, era una terra conquerida pels musulmans i, des de llavors, es va convertir en un regne (lligat després a la Corona d’Aragó) reconegut plenament gràcies als nostres Furs.
El nostre País Valencià és una realitat que camina gràcies al pes de la seua gent i que, gràcies a eixe pes, ha viscut algunes fites que ens han ajudat a anar rebent un tracte més just i un reconeixement institucional. L’any 1977, el Plenari de Parlamentaris proclamava el 9 d’octubre com la Diada del País Valencià. Des d’aleshores, només la constància de valencians i valencianes ens ha ajudat a anar assolint objectius, però en el camí ha quedat l’esforç de moltes persones que mereixen que este dia no perda el seu simbolisme identitari.
El 9 d’octubre, dia de Sant Dionís, dia en què el nostre poble es converteix en poble, us convidem a que celebreu amb nosaltres el nostre amor per la terra, pels nostres costums i pels arrels que ens defineixen. Som allò que fem, i nosaltres seguirem fent per seguir sent poble, perquè, com va dir el nostre admirat Estellés, “allò que val és la consciència de no ser res si no s’és poble”.
Comparte la noticia