Carles López Cerezuela. /EPDA Vindre
a la capital ha sigut un shock per a mi. No vinc d'un poble menut. Més
bé és una microciutat perquè la considere amb caràcter urbà per la seua
composició sociològica com a Factory Town. Però he de confessar que m'ha
colpejat la capital en diversos aspectes: la densitat, el soroll, la
llum, els costums, la interacció entre les persones. Per a mi, al
contrari que per al meu amic Eduard Ramírez, la ciutat no és amable.
De les coses que més m'han sorprés és la jardineria i el paisatgisme de la ciutat de València. El
Mediterrani és una terra d'ostentació. Això afecta a tot. També a la
jardineria. Com que vinc d'un poble obrer la jardineria i el paisatgisme
són un luxe que pocs espais tenen. De fet, les úniques vivendes amb
jardí eren de les èlits de la Fàbrica. En vindre a València he trobat
com les inèrcies del paisatgisme urbà han anat dipositant-se per capes.
Una darrere d'un altra amb un caos basat en la inèrcia de no repensar si
les coses tenen encara sentit.
Sé
que és estrany per a la gent d'ací però no entenc els "setos" (gaste la
paraula castellana perquè en valencià és prou desconeguda "bardissa"
però anirem combinant-les). Hi ha setos o bardisses per tota València
d'una manera absurda. Tinc la impressió que la bardissa demana molta mà
d'obra i no aporta massa des del punt de vista de la vegetació. Demana
aigua i genera obstacles visuals.
He
hagut d'acudir a Internet per a intentar entendre perquè comencen els
"setos". Especialment la situació crida l'atenció en les Grans Vies. Pel
que sembla els bulevards naixen per a acondicionar la zona de fora de
les antigues muralles de les ciutats. Un bulevard actualment em sembla
una cosa absurda. Qualsevol estudi de pas determinarà que hi ha més cinc
vegades més passera per les estretetes voreres que per l'ample espai
central del bulevard. Imagine que el bulevard està pensat per a un
context on no hi havia cotxes i existia una certa continuïtat mental de
vianants entre les dues vores i la part d'enmig.
En
principi, la meua investigació friki sobre bardisses es va centrar a
les Grans Vies perquè passe a sovint. Vaig determinar que els "setos"
servien per a protegir-nos dels cotxes i que cap xiquet puguera pegar a
còrrer i ser atropellat. Però clar, això no explica l'alçada de les
voreres de les parts centrals de les grans vies i tampoc explica la
tanca de vegetació de mitjana altura anterior a les bardisses de Marques
del Turia per exemple. I de fet, ja no hi ha xiquets en el carrer sense
acompanyament adult. Finalment, el meu pensament va decaure quan vaig
vore que al llit del riu (atenció) també hi ha "setos".
No
ho entenc. La bardissa és molt exigent en mà d'obra. I genera obstacles
permanents a la visió i al pas. No entenc quina funció tenen hui en
dia. Hi ha setos a les autovies, bardisses en les rotondes, setos en les
medianes. Tota València està plena de bardisses
Podríem
pensar que això és una observació de pobres perquè realment la funció
del "seto" hui en dia és exclusivament ornamental i d'ostentació. De
fet, ací a la ciutat i segons les meues observacions, la bardissa està
molt més present com més ric és el barri.
Però
la idea central és que no som rics. No som rics en aigua i no som rics
en diners. A més a més, l'austeritat hauria de ser una imposició de la
nova sostenibilitat i antic trellat. No som Versalles. I la mà d'obra
barata en jardineria urbana es va acabar fa desenes d'anys.
No
tindria l'atreviment a repensar lo impensable si no haguera estat a les
capitals dels nord d'Europa. Viatjar pot ser un exercici que va més
enllà de l'oci si observes, mires i et fas preguntes. Tinc especial
devoció per Copenhague i apareixerà segurament molt en els meus
articles. Copenhague no té "setos". Bé, només al cementeri i no massa.
Les zones verdes són de terra i arbres grans. Bé, la terra està coberta
de gespa en primavera i estiu perquè plou però en la seua majoria són
zones obertes amb arbres grans per on passejar o tirar-te en terra.
Faríem
bé d'entendre l'austeritat com un valor progressista. Tindre més
ornamentació no és ser més ric. Viatgeu i compareu. Simplificar la
jardineria i el paisatgisme ens ajudaria a estalviar molts diners.
Repensar lo impensable pot ser ara obligatori. Estem en l'estació i el
tren de la nova edat digital està a punt d'eixir. Necessitem concentrar
els recursos en lo més important.
Comparte la noticia
Categorías de la noticia