L'alcalde
de Pedreguer, Sergi Ferrús Peris, va comparéixer el passat dimarts, 18 de maig,
a la Comissió de JustÃcia, Governació i Administració Local de les Corts
Valencianes, al debat amb motiu del Projecte de Llei del Fons de Cooperació
Municipal, en què ha abordat el paper que juguen i han de jugar els Ajuntaments
en el desenvolupament de les polÃtiques públiques valencianes.
Ferrús,
en la seua intervenció i en la posterior resposta als representants dels
diferents grups polÃtics, va justificar la seua compareixença per tal com ha
format part, des de la seua creació, de la comissió de seguiment d'aquest Fons
de Cooperació Municipal, en representació dels municipis de les comarques
alacantines de la FVMP, i sobretot per representar unes comarques que, des del
principi, han patit un greuge comparatiu, "greuge", va dir, "que
pensem que la llei que es debat acà soluciona".
Efectivament,
fins ara, i des 2017, les diputacions provincials valencianes podien participar
en aquest Fons de Cooperació Municipal Incondicionat de la Comunitat Valenciana
voluntà riament: el Fons, des d'aleshores es va implementar i es va dotar
pressupostà riament per la Generalitat, però la participació de les diferents
diputacions provincials, que s'han incorporat progressivament, ha sigut
majorità ria però no completa: la d'Alacant mai ha volgut participar.
"Això", segons va dir Ferrús en la seua exposició, "ha provocat
disfuncionalitats del sistema en el sentit que els municipis de la nostra
Comunitat reben finançament bà sic substancialment diferent en funció de la
provÃncia a la qual pertanyen. Això comporta la necessitat d'un nou sistema de
cooperació i coordinació, en una matèria tan transcendental com el finançament
bà sic municipal".
Per
això, des de Pedreguer es considera que resulta necessari un nou marc jurÃdic,
amb la finalitat de garantir, mitjançant una norma amb rang de llei, que el
sistema de finançament local gaudisca d'estabilitat i de les mà ximes garanties
de permanència i equitat territorial per als municipis i entitats locals
menors, que estan prestant serveis públics essencials des de la proximitat, amb
la finalitat d'assegurar la sostenibilitat financera dels municipis i la
cobertura de les necessitats bà siques de la ciutadania en el marc de les seues
competències; i aquesta llei resultaria l'instrument normatiu més adequat per a
la plena efectivitat de la consecució d'aquest objectiu.
Ferrús
va lamentar que en les diferents comissions de seguiment del Fons celebrades
mai hagueren assistit representants de la diputació d'Alacant, excepte a la
darrera (el 3 de març de 2021) i que ara es queixen de falta de dià leg.
Efectivament, en eixa darrera Comissió, després de molts mesos de funcionament,
per primera vegada va haver representació de la Diputació d'Alacant, en la
persona del seu president, que va anunciar la intenció d'adherir-se per fi al
fons, "cosa que faria", va manifestar Ferrús, "que els municipis
de les comarques alacantines deixà rem de patir el greuge comparatiu que fa que
hà gem rebut la meitat de diners que els pobles del nord del riu Bullent, perquè
la Diputació d'Alacant no ha volgut mai participar en ell. Enguany, a més, les
diputacions de Castelló i València no només aportaran la seua part, sinó que la
doblaran. Però eixa adhesió portava truc: la cosa és tan senzilla com aportar
els 13,7 milions que li correspondria, sense cap condicionant pels municipis:
se'ls ingressa sense més i ells decideixen en què i com gastar-los. No sembla
que eixa fóra la intenció, ja que va parlar d'homologar al fons altres lÃnies
de subvencions, que no tenen res a veure, entre altres coses perquè: no són
incondicionats; alguns són plans a 4 anys; eixa quantitat es reparteix en
diferents anualitats; i els Ajuntaments han d'aportar un tant per cent de
diners propis per accedir-hi".
"No
es tracta", afegia Ferrús, "d'establir un concurs de veure qui dóna
més diners, sinó de no crear greuges comparatius depenent de en quina provÃncia
t'ha tocat estar, i amb esta llei entenem que eixos greuges comparatius
desapareixen: no pot ser que Pedreguer i la seua ciutadania, per exemple, per
estar 20 kilòmetres al sud d'una frontera artificial reba la meitat dels diners
que rep una localitat de fóra de la provÃncia d'Alacant. Aquest rebuig al
fons per part de la Diputació d'Alacant
suposa, en cinc anys, una pèrdua acumulada per al conjunt dels ajuntaments de la
provÃncia de 68'5 milions d'euros".
"Per
tot això", va resumir l'edil de Pedreguer, "des dels municipis de les
comarques del sud esperem que vaja endavant aquest Avantprojecte de Llei de la
Generalitat; tenint en compte també que, pel que es desprèn de les conclusions
del consell jurÃdic, s'ajusta a l'ordenament jurÃdic, sempre que s'atenguen les
observacions essencials que s'han formulat, observacions fà cilment subsanables,
com ho són alguns detalls que pense que s'haurien de concretar més per evitar problemes
en el futur, com poden ser les regles de distribució (art. 7), que podria
millora la situació dels municipis en risc de despoblament, i la composició de
la comissió de seguiment, per tal de garantir la pluralitat polÃtica i
territorial (art. 11)".
Respecte
a les observacions d'alguns grups polÃtics referents a que la Diputació
d'Alacant ja disposa d'altres lÃnies d'ajuda que podrien substituir al Fons de
Cooperació Municipal, Ferrús va contestar que "està clar que la diputació
d'Alacant té diferents lÃnies de subvencions a què ens podem acollir els
municipis (altra cosa a debatre seria si són suficients o si es gestionen bé),
però és que les altres diputacions també en tenen i no per això renuncien a
col·laborar en este fons (ans al contrari, enguany doblen la quantitat que hi
destinen), que, a més, té dues diferències importants: el seu carà cter
incondicionat i no finalista, i la no obligació d'haver de finançar una part la
mateixa administració municipal. Són diners que van directament a les arques municipals,
sense necessitat d'haver de destinar-les obligatòriament a una finalitat
concreta i sense haver de ficar diners propis, i en moltes ocasions avançar els
propis ajuntaments els pagaments, aquells que puguen fer-ho com Pedreguer, amb
les arques ben sanejades, però no tots estan en disposició de disposar d'eixa
liquiditat".